Millions d'aficionats arreu del món l'adoren. Va entregar la
seva vida als escacs, els va revolucionar i va humil.liar als soviètics
en la guerra freda i es va retirar després de ser campió
del món al 1972 amb 29 anys. Després de 20 anys va tornar
a jugar amb el seu etern rival Boris Spassky en l'antiga Jugoslavia
durant l'embargament cap aquest país i desobeint a la Casa Blanca.
Va guanyar i va tornar a desapareixer. Ha sigut un d'aquells genis meravellossos:
mític, genial, excèntric i diuen que amb un coeficient intelectual
superior al de Einstein, ell va resumir com ningú la seva passió
pels escacs:
"Els escacs no són com la vida, és la vida mateixa".
|
De petit fou catalogat de nen impossible fins que els seus professors
es van adonar que era un superdotat, quan li obligaven a que tanqués
el taulell, ell va començar a jugar "a cegues", això
li va permetre augmentar la seva capacitat d'abstracció, segons
ell no importava on fos sempre podia produir noves idees de joc ja que
"els escacs són vida."
Bobby solia jugava amb la seva germana al monopoly i al parxís
fins que als sis anys d'edat va descobrir els escacs, un joc una mica "més
complicat". Tots dos s'havien traslladat juntament amb la seva mare al
barri neoyorquí de Brooklynn.Allí va ser on va començar
la seva ascensió cap a la cima dominada pels soviètics al
mateix temps que una rebeldia i integritat ideològica extrema.
Gran Mestre als 15 anys
Campió absolut dels Estats Units als 14 anys, i gran mestre (que
és la categoria més alta en el món dels escacs) als
15, tenía 16 quan va voler anar al Torneig de Candidats al títol
mundial a Jugoslavia. Encara que sense voler cap tipus d'ajuda econòmica,
va aconseguir anar i va quedar 5è superat per quatre dels millors
jugadors de tota la història dels escacs: Tahl, Petrosian, Keres
i Smyslov als que va acusar de jugar en equip.
|
Bobby Fischer. El mític geni rebel
